El Cafè d’època. Un punt de trobada

Ens situem a la dècada dels anys 10 del segle XX. En Miquel Rovira i Calafell, de familia de pagesos de St. Quirze, treballava al forn del carrer Sant Cugat de Sabadell, just davant de la taberna de La Mata, regentada pel senyor Benet Soley. L’Anna Soley i Font n’era la filla i la futura esposa d’en Miquel Rovira.
Al 1921, es casen i adquireixen La Taverna de Cal Peret, al carrer 11 de Novembre (es deia així, en referència a la data de la signatura de l’amnistici de la I Guerra Mundial), cantonada amb el carrer Monterols.

80 m2, on l’Anna Soley, ànima de la casa, és dedicava a cuinar amb bon gust els plats cassolans. El menú clàssic de l’època era escudella i carn d’olla, lluç fregit i confitura. Tot per 2 pessetes amb 30 cèntims.
El local era un centre de reunions per a clubs socials i diferents penyes, entre d’altres, el CF España, d’aquí el fill del fundador, creu que ve el nom, tot i que no ho sap del cert.
Com a bona taverna, també hi tenien dispensers, gent que dormia i menjava, i es feien els millors envelats de l’època amb les actuacions de les conegudes orquestres dels Moixins i l’Orquestra dels Fatxendes.

Lloc de reunions? o saló per banquets?

Acabada la Guerra Civil Espanyola, i amb el franquisme el carrer passa a dir-se Avenida del Ejército Español. Pot ser, per què hi havia El Cafè Español? Coincidències.

El 1942 començaren les obres per ampliar la planta baixa i fer una gran primera planta. Juntament amb el carnisser que tenia el local del costat van fer una permuta, i la intenció era de fer locals per a clubs socials perque es puguéssin reunir al primer pis de El Cafè Español. Una mica agosserat per l’època, ja que el Règim va crear el departament de Educación y Descanso per prohibir el dret a reunió.
En aquells temps ja eren famosos els billars de El Cafè Español. De fet, no hi havia qui guanyés a en Miquel Rovira al billar. Diuen que fins i tot apostant i jugant amb un sol braç, en Miquel guanyava la partida.

I com que les conseqüències de la guerra portàven fam i misèria, es van deixar els locals socials per començar a treballar a la cuina. Allí hi havia l’Anna Soley i el seu marit per servir bons tiberis per agafar forces per les jornades inacabables dels treballadors de les fàbriques.
I el bon saber del servei d’en Miquel i el seu fill Benet, i la bona cuina de la mare, van portar a organitzar els banquets de més renom de l’època. A destacar a Terrassa a El Gran Casino, l’Institut Industrial, l’Ajuntament i el Conservatori de Música.

Els banquets de El Cafè Español eren tan famosos que fins i tot van servir el aleshores Príncep Juan Carlos i la Princesa Sofía. Se’n servien de 2 a 3 a la setmana.
Quan es celebrava un banquet de l’època el servia l’Espanyol. I en Benet Rovira i Soley agafà el relleu de la 2a generació i s’encarregava de servir-los i organitzar-los tant bé, que tothom parlava de l’Espanyol. Per això, a finals dels 70 s’opta per adaptar el nom a L’Espanyol.

El nou L’Espanyol de la Zona Hermètica

El 1975, amb la democràcia, es canvien els noms dels carrer tornant a les seves denominacions antigues. Però, en aquest cas pasa a ser l’Avingura 11 de Setembre, que és el nom que porta enguany.
A finals de 1991 es decideix canviar l’emplaçament de L’Espanyol i es produeix un nou canvi generacional. El fill d’en Benet Rovira Soley, en Josep Maria Rovira Figueras, inaugura desprès d’un any d’obres el Cafè l’Espanyol a La Zona Hermètica de Sabadell. Fou un dels pioners a la zona.

Enfocant-ho més de cara a l’oci i l’entreteniment, el nou projecte de la tercera generació dels Rovira combina els menús, el cafè i el bon servir dels cambrers, amb les copes, jocs de taula, connexions a Internet, el “telefoning” (telefonar-se entre taules per xerrar) i les exposicions d’artesania.
El 1998 s’expandeix el negoci familiar i s’obre un nou Cafè L’Espanyol al Parc Vallès de Terrassa.

En definitiva, des de 1921 fins l’actualitat en Josep Maria Rovira Figueras manté viva l’espurna de L’Espanyol amb l’ajuda inestimable de la seva dona, Paqui Prieto, i els seus 3 fills, Benet, Maria i Núria. Les costums inicials es mantenen, perque no s’ha canviat res del que és bó.
I així, és com l’Espanyol s’ha anat coneixent des dels seus inicis fins a l’actualitat.